Bartomeu Robert. Tampico (1842) – Barcelona (1902). Fill d’emigrants sitgetans. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona. Metge titular de l’Hospital de la Santa Creu (1869). Catedràtic de Patologia Interna a Barcelona (1875). President de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. Fou un dels impulsors del trasllat de la facultat i de l’hospital al Clínic. Fou un dels fundadors de l’Hospital de Sant Pau. Metge reconegut, fou cridat per assistir Alfons XII en la seva malaltia final. Altruista, visitava gratuïtament els malalts amb motiu d’epidèmies, com la febre groga (1874) i el còlera (1885).

Fou president de l’Ateneu de Barcelona i de la Societat d’Amics del País, per la qual cosa fou l’encarregat de llegir a la regent Maria Cristina el missatge regeneracionista elaborat per les principals institucions cíviques catalanes. Nomenat alcalde de Barcelona el 1899, durant els breus mesos del seu mandat abordà la reforma del personal al servei de l’Ajuntament i la depuració del cens electoral. Dimití del càrrec un cop el govern l’obligà a signar els primers embargaments amb motiu del moviment del Tancament de Caixes. Presideix la nou nada Lliga Regionalista. Diputat catalanista a les Corts. En morir, se li aixecà un monument per subscripció popular que fou encarregat a Domènech i Montaner i a Llimona, tot i que aquest darrer en fou finalment el principal responsable.